L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha [...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple:
Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
