De vegades, quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics. Els casos més habituals són els [...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:
A la plaça hi [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut és [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Un dels significats del verb apel·lar és 'recórrer davant el jutge o el tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li una sentència, que es creu injusta, dictada per un tribunal inferior'.
Amb aquest significat aquest verb és intransitiu i es pot construir de manera absoluta (sense [...]
Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava [...]
Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i [...]
Les oracions passives es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. A més, poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l'acció. Per exemple:
El conductor és multat si no respecta el codi de circulació.
Enguany els [...]