L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
La locució a preu fet es fa servir per indicar la manera de remunerar o de cobrar segons el treball realitzat i per un preu o quantitat fixats per endavant. Per exemple:
En Lluís treballa a preu fet.
També hi ha altres expressions amb el mateix significat, com ara a escarada, a escar, a escara [...]
a taula a la taula
Aquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:
El majordom no sabia servir a taula.
Aquell dia érem dotze a taula.
A les tres vam seure a taula.
Cal no confondre aquest ús amb l'ús que [...]
La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]
La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.
Per exemple:
Ja és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.
A hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.
Les locucions a aquestes alçades o a aquestes altures
tenen [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
que fa a complet-a, hem de tenir en compte que ve del verb completar i significa 'Que conté tots els elements'; així, hem de dir una col·lecció completa (i no complerta), un repertori complet (i no complert) i un cotxe molt complet (i no complert).
[...]
fulletonesc -a
Per fer referència a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellà folletín.
Per tant, cal dir És una pel·lícula fulletonesca, i no És una pel·lícula fulletinesca.
[...]