gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom [...]
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat [...]
El verb cessar és sinònim de dimitir i és intransitiu. No es pot utilitzar, doncs, transitivament amb el sentit de 'destituir algú del seu càrrec', sinó que és un mateix qui cessa en un càrrec. Per exemple:
El director ha cessat per motius de salut.
Si, en canvi, es vol expressar que algú ha [...]
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple:
La Sílvia treballa a mitja jornada.
En Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions.
Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una [...]
La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.
Convé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]
