, vianants, etc., per tal de descansar. Per exemple: Els soldats van fer un alto per recuperar forces.
El mot alto també apareix en l'expressió alto el foc (i no alto al foc), que fa referència a la suspensió temporal de les hostilitats entre bàndols bel·ligerants. Per exemple: Han començat les negociacions [...]
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
índexs
faxos
Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs [...]
En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i:
Present d'indicatiu
canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)
Present de [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
femení (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic femení elidit o sobreentès, com ara ribera o aigua). Són els següents:
la Bassa
la Canta-rana
la Castellana
la Garona
la Llavanera
la Muga
la Mugueta
la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana)
la Ribereta
la Riberola
la [...]
mallorquins)
Pel que fa a la preposició que acompanya aquest nom, tradicionalment s'utilitza per, no pas de. Per exemple:
Avui per postres hi ha macedònia. (i no de postres)
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:
cabés
cabessis
cabés
cabéssim
cabéssiu
cabessin
Cal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
