, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia lai, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
La denominació habitual d'aquest país és Saint Kitts i Nevis, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació de Saint Cristopher i Nevis.
El codi ISO que representa aquest país és KN.
[...]
La denominació habitual d'aquest país és São Tomé i Príncipe, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de São Tomé i Príncipe.
El codi ISO que representa aquest país és ST. [...]
(rogent).
En canvi, s'escriu tx si la grafia es manté en les paraules dela mateixa família. Per exemple: despatx (despatxar), empatx (empatxar), esquitx (esquitxar).
En alguns mots amb -ig final lai del dígraf sona com a vocal: desig, mig, trepig. [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so dei.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
dir. En els registres formals, en canvi, es fan servir les construccions següents:
Generalment s'usa l'article el seguit del relatiu que. Per exemple: El que et volia dir (i no Lo que et volia dir).
En relació amb aquesta estructura, cal tenir en compte que no és possible si l'oració de relatiu [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:
la segona pàgina
el dinovè capítol
la trenta-setena posició
la primera fila
En aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En [...]