Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió numèrica també [...]
Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.
La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:
Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').
En [...]
Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]
Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:
Tornaré aviat, a tot estirar a les tres.
Et vull aquí a les nou, no més tard.
[...]
de dinar...')
En canvi, l'oració de gerundi no expressa una acció posterior a la de l'oració principal. Tampoc no indica una conseqüència de l'acció expressada pel verb principal, encara que les dues accions siguin simultànies des del punt de vista temporal. Per exemple:
S'ha examinat i ha aprovat [...]
perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:
Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se
o bé prescindir del pronom:
Menjar per emportar
Cafè per endur.
Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]
semàntics. Per exemple:
Dubtem entre una pel·lícula de ficció i una de por.
El mestre dubtava sobre si els alumnes tindrien prou capacitat o no per superar l'examen final.
Això no obstant, quan
darrere de la preposició hi ha un infinitiu, en registres formals generalment s'usa la preposició a (o de). Per [...]
següents:
1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
