En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
afectar, arruïnar o sorprendre el pronom relatiu el qual de complement directe també admet la preposició a. Per exemple:
A la cua hi havia dues noies de Ripoll, a les quals seguien dues més de Palafrugell.
Vaig veure el teu germà, al qual havia sorprès la notícia.
Cal tenir en compte que en les oracions de relatiu especificatives, si [...]
la relativa és psicològic. En aquests casos, cal optar per a qui o al qual. Per exemple:
Les noies que vas veure ahir eren les meves germanes.
He conegut els teus amics, que havia vist al partit.
Els nens a qui / als quals il·lusiona fer cagar el tió... (i no Els nens que il·lusiona fer cagar el tió [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut és [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això no obstant, quan el n [...]
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous')
Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat')
En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d [...]
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions [...]
Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.
Aquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (a o en), o bé sense preposició. Per exemple:
En els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va [...]