Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes i Engordany, les: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
