soc Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Jo soc la directora.
M'han portat uns socs d'Holanda i m'han fet llagues als peus.
Queda el soc del pi que van tallar.
[...]
, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
Present d'indicatiu: arguïm, arguïu
Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
Imperatiu: arguïm, arguïu
Imperfet d [...]
os
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Han nascut un os bru i una ossa polar al zoo.
S'ha trencat un os del braç.
Han estudiat l'ossa d'un dinosaure.
Ressegueix les os.
[...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
'Arrosser
En topònims també es conserva la contracció son, tot i que ha perdut el significat originari ('ço d'en') i s'ha lexicalitzat: Son Cervera ('la propietat d'en Cervera'), Son Santjoan, So na Caçana, So na Monda (barri d'Inca). Però cal tenir en compte que la contracció son es trenca quan la [...]
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
al col·legi.
Ves cap als afores.
Torna del poble.
Això és propi dels pares.
Actua pel seu compte.
Arribarà pels volts de les deu.
Per al mes vinent ha d'estar enllestit.
Ho vull per als meus fills.
La partícula ca (reducció de casa) també es contreu quan es troba amb els articles definits el i [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
