El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot: enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.; a final de paraula [...]

Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]

(i no ce-lobert). No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir. En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l [...]

Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

, rajolí, ajut, jutge; Jacob, etc. A banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e: en els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc. en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca [...]

) cel-obert (se separa respectant el primer mot del compost, cel) nosaltres se separa nos-altres (i no no-saltres) vosaltres se separa vos-altres (i no vo-saltres) Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1h)  [...]

Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents. Diftongs decreixents [...]

Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]

fluït, fluïda (participi de fluir) fluid, fluida (nom i adjectiu) La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple: La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud. La [...]

locucions com ara arreveure i anorrear, i mots que ja tenen tradició històrica en català amb aquesta grafia, com ara banyarriquer. 3. Mots formats amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo- i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi [...]