La denominació habitual d'aquest país és Països Baixos, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne dels Països Baixos.
El codi ISO que representa aquest país és NL.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]
La denominació oficial d'aquest nucli de població del municipi de la Torre de Cabdella és Obeix.
Contràriament, la forma normativa és Oveix, d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana i de la documentació antiga d'aquest topònim, que presenta -v- (Ovece, any 834), una grafia que es [...]
dos més.
Quan acabem aquesta, pintarem dues altres parets.
Convé notar que, quan la construcció altres + numeral va precedida d'article, ja és adequada:
Les altres cinc cadires estan trencades.
Els altres deu alumnes faran la classe en aquesta aula.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Centreafricana.
El codi ISO que representa aquest país és CF.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text [...]
La denominació habitual d'aquest país és Regne Unit, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord.
El codi ISO que identifica aquest país és GB.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o [...]
Roda de Berà
Des de l'any 2013, la denominació oficial i normativa d'aquest municipi és Roda de Berà, i no Roda de Barà.
Malgrat que la forma Roda de Barà consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, en aquesta obra ja es marcava [...]
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
