Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes [...]
A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.
1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular [...]
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
Una de les funcions del pronom hi és substituir complements de lloc o predicatius. Per exemple:
Hi ha portat el pastís (Ha portat el pastís a la cuina de casa).
Posa-hi les tomaqueres (Posa les tomaqueres lligades amb un cordill).
Ara bé, quan aquest pronom hi coincideix amb el pronom ho, com [...]
Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena).
Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]