plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l [...]
El terme català màrqueting (de l'anglès marketing) designa el conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis. Per exemple:
Cal emprar totes les tècniques del màrqueting per llançar un producte al [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició aper introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:
En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.
Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.
En canvi, no és recomanable la construcció [...]
Tant el nom medecina com el nom medicina són formes vàlides, però no sempre són intercanviables.
La paraula medicina té dos significats diferents. D'una banda, s'aplica a la ciència que estudia la salut i la malaltia, i els mitjans de prevenir i guarir les malalties. Per exemple:
La medicina [...]
El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple:
Tant el servei com el menjar van ser exquisits.
En canvi, quan el subjecte apareix [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció
o, en general el verb
concorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple:
Vindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia.
Ara bé, el verb només pot concordar en plural quan [...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
La forma intermig, intermitja no existeix en català. Per fer referència a una cosa que està entre dos termes, en català cal fer servir l'adjectiu intermedi, intermèdia. Per exemple:
S'ha de saber trobar un punt intermedi entre l'elogi forçat i la crítica destructiva.
El nivell d'aquest curs és [...]