Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Tant el nom medecina com el nom medicina són formes vàlides, però no sempre són intercanviables.
La paraula medicina té dos significats diferents. D'una banda, s'aplica a la ciència que estudia la salut i la malaltia, i els mitjans de prevenir i guarir les malalties. Per exemple:
La medicina [...]
El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició aper introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:
En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.
Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.
En canvi, no és recomanable la construcció [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
La forma intermig, intermitja no existeix en català. Per fer referència a una cosa que està entre dos termes, en català cal fer servir l'adjectiu intermedi, intermèdia. Per exemple:
S'ha de saber trobar un punt intermedi entre l'elogi forçat i la crítica destructiva.
El nivell d'aquest curs és [...]
En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Pera la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Pera la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:
8.10 h: les vuit i deu
8.15 h: les [...]
fer cagar el tió
Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.
A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió
per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta [...]
poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:
Ara pot fer mitja hora que són a dins.
Potser fa mitja hora que són a dins.
En canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres) o del condicional per [...]
