L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
evitar', aquest ús va associat generalment a un complement en forma de pronom feble. Per exemple: Sovint se li escapa el riure; La qüestió se'ls va escapar de les mans i va passar a ser del domini públic.
[...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
L'adjectiu ple, plena, precedit de les preposicions a o en i seguit d'un nom, pot indicar la part central d'un espai o d'un període de temps. Per exemple:
En plena nit, va saltar l'alarma.
He vist un petit estany en ple desert.
A més, també s'usa sovint en la construcció en ple centre, i [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]
adoptar un valor més descriptiu, menys delimitat. Per exemple:
Veniu a la plaça.
Avui els nens no van a l'escola.
Aquest cap de setmana volen anar a la muntanya.
Cal tenir en compte, però, que algunes expressions s'han lexicalitzat i, per tant, no és possible alternar entre la construcció amb article i [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:
La seva casa és contigua a la meva.
Un tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.
Amb el mateix significat, també es pot fer [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]