Per ordenar alfabèticament noms de lloc, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres informacions que convé conèixer.
En els topònims catalans o catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en minúscula i no s'ha de tenir en compte en fer l'ordenació [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:
Bausen (o Bausén, en català)
Bossòst (o Bossost)
Canejan
Mi [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
Per designar el lloc on viuen o s'exhibeixen els dofins en captivitat, la denominació adequada en català és delfinari. S'ha adoptat aquesta forma perquè el sufix d'origen llatí -ari sol exigir una base també culta a l'hora de formar un mot derivat. Es tracta del mateix patró de formació de termes [...]