Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:
La seva casa és contigua a la meva.
Un tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.
Amb el mateix significat, també es pot fer [...]
Generalment, per expressar 'tot tipus de coses imaginables', en català se sol fer servir, segons el context, alguna de les expressions següents, entre moltes altres: l'adjectiu tot + nom + possibles / imaginables / que puguis imaginar / que hi pugui haver o un cúmul de / una mar de / un munt de + [...]
La forma paulatí, paulatina no és vàlida en català. Les denominacions per expressar que una cosa procedeix lentament, a poc a poc, per graus és progressiu, progressiva o bé gradual. Així doncs, en comptes de dir:
Fa cinc anys que observo la transformació paulatina d'aquest barri
cal dir:
Fa [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:
El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]
La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la [...]
En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el [...]
L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple [...]
En l'àmbit de la biologia, per expressar que un animal trenca l'ou en nèixer i, en general, el fet d'obrir allò que estava clos, s'usa el verb descloure. El substantiu corresponent és desclosa. Per exemple:
Els pollets ja han nascut tots. Han desclòs els ous.
En canvi, en sentit figurat [...]