Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 194

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
91. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja. El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent: Logronyo: logronyès -esa  [...]
92. Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut: rodoredià, mozartià, espriuà
Font Fitxes de l'Optimot
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple: balmesià, balmesiana (de Balmes) dalinià, daliniana (de Dalí) maragallià [...]
93. mal educat o maleducat?
Font Fitxes de l'Optimot
L'adjectiu maleducat significa 'que és groller o inoportú'. S'escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l'adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple: És un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l'altra. Cal tenir en compte, però, que si es vol [...]
94. Els prefixos hiper-, mega-, super-, ultra- davant de locucions
Font Fitxes de l'Optimot
s'escriu separat de la locució per un espai en blanc: La platja és súper a prop de l'hotel. Avui hem quedat mega d'hora. Han acabat la feina ultra de pressa per entregar-la a temps. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b) [...]
95. Imperatiu del verb 'tenir' / 'té', 'ten' o 'tingues'?, 'teniu' o 'tingueu'?
Font Fitxes de l'Optimot
intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple: Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo. Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.  [...]
96. Present dels verbs acabats en '-metre': 'emitim' o 'emetem'? / 'emitir' o 'emetre'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
97. 'un Déu vos guard', 'un deuvosguard' o 'un déu-vos-guard'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
98. Adjectius amb el sufix -able, -ible
Font Fitxes de l'Optimot
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
99. Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font Fitxes de l'Optimot
aquestes formes per les següents, respectivament: text, annex, reflex, context, flux, prefix i pretext; fix, complex, mixt, perplex, heterodox i ortodox Pel que fa al plural, els noms el fan en -os (tot i que els que acaben en -xt també poden formar el plural afegint-hi només -s) i no en -es: textos (i [...]
100. Verb 'relluir': amb '-eix-' o sense? / 'relluu' o 'rellueix'?, 'relluï' o 'rellueixi'?
Font Fitxes de l'Optimot
increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin. Quan el verb relluir es fa servir amb el sentit de 'brillar amb gran esclat', es conjuga sense l'increment -eix- (relluu, relluen, relluï...). Per exemple: El sol relluu amb força. Els ulls de la nena relluen febrosos. En [...]
Pàgines  10 / 20 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>