(i no Aquest vi està molt bo).
Aquest any canviarem el cotxe, perquè és molt vell (i no ...està molt vell).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.1.3b)
[...]
. Per exemple:
Un gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.
La majoria de convidats van marxar decebuts.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3a i 13.5.1.3b)
[...]
possible. En els registres formals, en canvi, es fan servir altres construccions, com ara les que s'esmenten a continuació:
a) L'article el + adjectiu substantivat.
M'exalta el nou i m'enamora el vell (i no M'exalta lo nou i m'enamora lo vell).
b) Noms amb significat genèric (cosa, fet [...]
sutoest. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2c) [...]
exemple:
Els turistes, que estaven marejats, van baixar de l'autocar (s'afegeix una informació, que els turistes estaven marejats, però aquesta oració no modifica el sentit general de la frase).
b) Les oracions de relatiu especificatives, tal com el seu nom indica, especifiquen el nom al qual es [...]
verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arrítmia, arruïnar; correferent, corresponsable, irreconciliable.
b) El mot erradicar i els seus derivats (erradicació, erradicatiu).
c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, prerrogativa, prorrompre, virrei, i els [...]
. Per exemple:
No se li assembla gaire, a la seva mare o No s'hi assembla gaire, a la seva mare.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.4.2.1a, 18.6.4.2b i 8.4.3.5)
[...]
tornar vint minuts més tard')
Aquestes construccions temporals, però, són poc freqüents i pertanyen als registres formals i especialment a la llengua escrita.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.4a, 29.2.4b i 31.4.2.1j)
[...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
