El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
