-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
es pot trobar:
ss: en mots com cassola, crossa, interessant, massa, missa, possible, tassa, etc.
s: en mots amb prefix, com ara antisocial, asimetria, contrasentit, entresol; compostos, com ara aerosol, anglosaxó, cromosoma, dinosaure, ecosistema, gira-sol, penya-segat, polisèmia, ultrasò, etc [...]
, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)
[...]
vulgueu.
S'escriu vos quan és un pronom feble: Poseu-vos d'acord, Vos ho dic de veres.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3) [...]
fi del món (però mons diferents, rodamon, almon...).
S'escriu mon amb el significat d''el meu': mon pare i mon oncle.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
pèls de punta, prendre el pèl, un noi pèl-roig (però repel, a contrapel...).
S'escriu pel, pels quan és una contracció de per + el, per + els: Passa pel pont i pels camins marcats.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
