El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:
Lletra
Nom
a
a
b
be / be alta
c
ce
d
de
e
e
f
efa
g
ge
h
hac
i
i / i llatina
j
jota
k
ca
l
ela
m [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
Actualment les províncies de l'Estat espanyol són les següents:
Àlaba
Alacant
Albacete
Almeria
Astúries
Àvila
Badajoz
Barcelona
Biscaia
Burgos
Càceres
Cadis
Cantàbria
Castelló de la Plana
Ceuta
Ciudad Real
Conca
Còrdova
la Corunya
Girona
Granada
Guadalajara
Guipúscoa
Huelva
Illes Balears
Jaén [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]