Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Hem de partir de la idea que, si volem un llenguatge administratiu clar i fàcilment comprensible,
l'ús que fem de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per
aquests motius, cal observar una sèrie de criteris generals que ens ajudaran a trobar el punt [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures s'escriuen en majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria
el mot o el sintagma que abreugen.
Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]
...està inscrit al curs (matrícula núm. 27564)
En són una excepció les formes abreujades de tractament i de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
.
IDESCAT o Idescat Institut d'Estadística de Catalunya
RENFE o Renfe Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Excepcionalment, algunes sigles s'escriuen en minúscules, amb la lletra inicial majúscula, perquè
són marques registrades o noms que, encara que s'han format com a sigles, han esdevingut [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els símbols són el cas menys conflictiu d'abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns
criteris més homogenis. Aquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegei-
xen desplegant-los.
15 m2 quinze metres quadrats
5 ¤/kg cinc euros el quilo
Majoritàriament [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci-
ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de
la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació.
Davant [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen
es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar
el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles no s'accentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada.
ADN àcid desoxiribonucleic
ESMUC Escola Superior de Música de Catalunya
RASD República Àrab Sahrauí Democràtica
Els acrònims i els mots creuats, tot i que habitualment no porten accent gràfic, es poden [...]