Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen
es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar
el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles no s'accentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada.
ADN àcid desoxiribonucleic
ESMUC Escola Superior de Música de Catalunya
RASD República Àrab Sahrauí Democràtica
Els acrònims i els mots creuats, tot i que habitualment no porten accent gràfic, es poden [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització de sigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pen- dents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'infor- mació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles que es llegeixen lletra a lletra mantenen sense neutralitzar la vocal tònica del nom de cada
lletra, però tenen un accent més fort sobre el nom de l'última.
NBA ena-be-a
UPC u-pe-ce
IBM i-be-ema
Aquestes sigles s'han de llegir fent servir el nom català de les lletres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de crear una sigla s'ha de procurar evitar que coincideixi amb una altra de ja existent. Amb
l'objectiu d'evitar aquesta coincidència, és útil recórrer a l'ús d'altres lletres o partícules quan la
formació mitjançant la primera lletra de cada mot ple dona formes que s'escriuen igual [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i barra
Ja hem dit que una de les característiques de les abreviatures és que porten, al final, un punt o una
barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abre-
viatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola.
fra. factura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures que tinguin com a formant la part final del mot sencer tenen plural. En aquells casos
en què la formació del plural comporta la modificació de lletres, això s'ha de tenir en compte.
admdor. administrador admdors. administradors
Sr. senyor Srs. senyors
ctra. carretera ctres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla.
Tampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura del mot o de la xifra que acompanya.
La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]