Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i barra
Ja hem dit que una de les característiques de les abreviatures és que porten, al final, un punt o una
barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abre-
viatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola.
fra. factura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de sigles de noms propis, especialment noms d'organismes, entitats, partits polítics,
empreses i disposicions normatives que les utilitzen com a forma corrent de denominació, s'ha
de tenir en compte que les sigles com a tals no són traduïbles, sinó que el que és possible de traduir [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del
cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En
el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abre [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els símbols són el cas menys conflictiu d'abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns
criteris més homogenis. Aquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegei-
xen desplegant-los.
15 m2 quinze metres quadrats
5 ¤/kg cinc euros el quilo
Majoritàriament [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa
manera que si els seguissin els mots sencers.
any de l'ed. any de l'edició
professors d'inst. professors d'institut [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'equi-
libri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text.
? No s'han d'utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma
sencers, o gairebé els mateixos.
? L'ús d'abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'any 1997, la Direcció General de Política Lingüística publicava l'opuscle Abreviacions, amb la
intenció de posar a l'abast dels lectors unes orientacions lingüístiques sobre un aspecte convencio-
nal de la llengua que, si bé no es pot considerar que sigui bàsic, sí que és un recurs molt [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
distingir tres tipus de sigles que es comporten de
manera diferent.
D'una banda, hi ha sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa
al final.
els CAP | els CAPs centres d'atenció primària
les ETT | les ETTs empreses de treball temporal
D'altra banda, trobem sigles [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva es poden escriure en
rodona o en cursiva.
a. m. ante meridiem
op. cit. opus citatum
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús
metalingüístic.
l'abreviatura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]