Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 724

Criteris lingüístics
91. Simbols. Principals grups de símbols. Unitats monetàries  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La norma ISO 4217 determina quina ha de ser la representació gràfica dels símbols de les unitats monetàries dels països del món i les seves regles d'escriptura. Aquest símbol està format per tres lletres en majúscules. Les dues primeres corresponen al nom del país de la moneda d'acord amb la [...]
92. Equivalències castellà - català. auto m  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
auto m-interlocutòria f Resolució judicial que generalment decideix una incidència en un procés i no pas les qüestions de fons, que han de ser resoltes per mitjà de sentència. NOTA: En castellà té un úsmolt general, i sovint la traducció al català pot ser diversa. ES: Auto de comparecencia. Auto de [...]
93. Documentació jurídica. La denúncia. Fórmula final  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest apartat es demana que s'admeti i es tramiti la denúncia i es fa constar que es presenta perquè es considera que els fets exposats poden ser delictius. [...]
94. Equivalències castellà - català. comisión f  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
comisión f-comissió f Quantitat de diners que hom cobra per gestionar una venda, un negoci, etc. NOTA: En origen, el terme comissió feia referència al fet d'estar delegat per algú altre per fer una feina, però a la pràctica designa allò que es cobra per fer la feina. [...]
95. Abreviatures. Antropònims  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abre [...]
96. Origen de les abreviacions  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent. Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà. A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
97. Simbols. Principals grups de símbols. Elements químics  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Per representar els elements químics també es fan servir símbols, que es poden combinar entre ells per representar els compostos químics. A la taula periòdica es poden trobar els símbols de tots els elements químics. Exemples: hidrogen H or Au oxigen O potassi K sofre S aigua H 2 O [...]
98. Simbols. Definició  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El símbol és la representació convencional d'un concepte (una paraula, un sintagma o un valor), normalment mitjançant un element gràfic. [...]
99. Sigles. Formació  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
conjunció o preposició. En aquests casos, hi sol haver una intencionalitat clara del creador, amb l'objectiu d'obtenir una sigla llegible sil·làbicament (acrònim) o de distingir-la d'altres. PIME petita i mitjana empresa CPNL Consorci per a la Normalització Lingüística Poden incorporar xifres [...]
100. Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Ordre del dia  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
adreçada oral- ment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oral- ment. [...]
Pàgines  10 / 73 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>