La forma Pirineus, en plural, és la forma principal per fer referència a la serralada situada al nord de la península Ibèrica. Com a forma secundària, també hi ha la forma Pirineu, en singular. Per exemple:
L'Alt Pirineu és una part dels Pirineus, entre la Seu i el Pont de Suert.
Tens tot el [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
La denominació habitual d'aquest país és El Salvador, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'El Salvador. El codi ISO que representa aquest país és SV. [...]
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple [...]
arribaran el cantant i la seva dona).
Quan el verb és psicològic i el subjecte està posposat al verb, la concordança es pot fer tant en singular com en plural. Per exemple:
M'agrada el groc i el verd o M'agraden el groc i el verd (però El groc i el verd m'agraden).
[...]
Quan s'usa un pronom relatiu per fer de complement preposicional d'una oració de relatiu adjectiva, es pot optar pels pronoms el qual, qui i què segons el context.
1. El qual
El pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals) pot referir-se tant a persones com a coses. Es fa servir amb la [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Per designar l'acció de pressionar breument dues vegades seguides una zona de la pantalla amb la punta del dit, l'expressió adequada és fer doble toc (sobre/damunt/en/a).
Generalment es fa un doble toc sobre un element per obrir-lo o executar-lo. De vegades, fent un doble toc sobre la pantalla [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
La construcció el contrari és un sintagma nominal format per l'article el i el substantiu contrari, i fa referència a una cosa que s'oposa radicalment a una altra. Pot aparèixer acompanyat de tot (tot el contrari). Per exemple:
La pau és el contrari de la guerra.
Aquesta proposta és tot el [...]
Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de [...]