monitorar
monitoratge
En l'àmbit de les ciències de la salut, el verb que designa l'acció de 'vigilar i supervisar l'evolució d'un fenomen o d'un procés per mitjà de determinats aparells o tècniques a fi de seguir el curs o l'estat d'un malalt' és monitorar. El substantiu corresponent és [...]
Les formes quan i quant tenen significats diferents.
Quan és un adverbi de temps que fa referència a un moment concret. Per exemple: Quan arribis a casa, podràs estendre la roba?
En canvi, quant és un adjectiu que significa 'quina quantitat de o quin nombre de'. Per exemple: Quant temps fa que [...]
Les formes al·ludir i eludir tenen significats diferents.
El verb al·ludir significa 'referir-se a una persona oa una cosa sense esmentar-la'. Per exemple: Va al·ludir al contrincant diverses vegades.
En canvi, el verb eludir significa 'evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun [...]
Les formes gràfic i gràfica tenen significats diferents.
El mot masculí gràfic és d'ús general i fa referència a una representació per mitjà del dibuix o una figura. Es pot utilitzar per representar dades estadístiques de diversos àmbits, com ara el d'economia. Per exemple:
Els gràfics indiquen [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent oa la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per aen els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]