El verb grunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
grunyo, grunys, gruny, grunyim, grunyiu, grunyen
Present de subjuntiu
grunyi, grunyis, grunyi, grunyim [...]
El verb munyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
munyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen
Present de subjuntiu
munyi, munyis, munyi, munyim, munyiu [...]
El verb pudir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden
Present de subjuntiu
pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin
Imperatiu [...]
El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen
Present de subjuntiu
retrunyi, retrunyis [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
El so de la g de gerani ode la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant dee, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]