La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i ola u de [...]
Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur:
1. de segur (que). Per exemple:
Si intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.
Treballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de [...]
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
Hi ha verbs dela tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
El substantiu por pot anar seguit tant dela preposició de com dela preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides dela preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia dela t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica dela [...]
que no hi ha diftong
En situacions en què la i ola u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i ola u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]