Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en
textos de registres informals.
Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.
[...]
Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.
D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:
Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi [...]
darrere del verb, malgrat que la concordança en plural és la més habitual, també és possible conjugar el verb en singular. Per exemple:
Vindran de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
Vindrà de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
entossudir-se en una cosa
El verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:
S'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.
S'entossudeix en la seva actitud.
[...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresa [...]
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]