Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
111.
Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font
Fitxes de l'Optimot
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]
|
|
112.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
|
|
113.
No en tindrem més de pomes o No en tindrem més, de pomes? / Ús de la coma en complements desplaçats
Font
Fitxes de l'Optimot
les focalitzacions.
1. Dislocacions
Quan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús de la coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:
Si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es [...]
|
|
114.
Consonants nasals: grups -tn-, -tm- / Pronúncia de setmana i cotna: setmana o semmana?, cotna o conna?
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica de la [...]
|
|
115.
'tipus de' + nom en singular o plural?
/ 'Quin tipus de cotxe t'agrada?' o 'Quin tipus de cotxes t'agraden?'
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
|
|
116.
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
|
|
117.
denominacions de la Micronèsia
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]
|
|
118.
denominacions de la Xina
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
|
|
119.
topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.
[...]
|
|
120.
Guionet de exlibris: ex-libris o exlibris?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
|
