El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
expressions lexicalitzades formades amb la preposició sense. Per exemple:
Aquesta nit han hagut d'atendre una sensesostre per culpa del fred (o una dona sense sostre)
Caldrà incrementar els recursos destinats als sensefeina (o les persones sense feina)
L'assistència als sensepapers és la nostra prioritat (o [...]
Quan s'ha de separar una adreça electrònica o d'Internet a final de ratlla, cal respectar els criteris següents. Se sol fer la partició:
? després d'una barra inclinada (/) o d'un punt (.);
? abans de la rova (@), en el cas de les adreces electròniques;
? i com a últim recurs, abans d'un [...]
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
considerar en relació amb una qüestió i que funcionen de manera correlativa. Aquestes correlacions mantenen un paral·lelisme formal entre elles que cal conservar:
d'una banda..., de l'altra; d'una banda..., d'(una) altra banda; per una banda..., per l'altra
d'un costat..., de l'altre (costat); per un [...]
tastar
En català, el verb que té el significat de 'prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust' és tastar, i no provar. Per exemple:
Si no tastes la tonyina, no sabràs si t'agrada.
Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal.
En el sentit figurat d [...]
El verb contestar, quan significa 'dir o escriure quelcom en resposta a una carta, a una pregunta, etc.', tant pot ser transitiu com intransitiu. Per exemple:
Encara no ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar és transitiu)
Encara no ha contestat a la carta que li vaig enviar [...]