La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix unavocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural:
clo-ï-a, clo-ï-es, clo-ï-a, clo-ï-en (En canvi, la primera i segona persona del plural duen accent, clo-í-em, clo-í-eu, perquè quan es pot accentuar l [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib.
2. Darrere devocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposició de (diferent de, distint de). Per exemple:
La meva tassa és diferent de la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta de la del seu germà
Aquest barri és molt diferent de [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
La locució castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderància a un tipus d'activitat, a un tipus de comportament, a una qualitat, a una acció, no té un equivalent literal en català (la traducció en pla o en pla de no és acceptable). En un text [...]