FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
camp. estiuejaro estiuar hivernaro eixivernar(≠ hibernar) Cp. albergar-se 2 (estar-sepron.) habitar. 3 cessar. 4 Estar-se de: abstenir-se. 5 Estar per algú: atendre. 6 v. tr. tardar. (En el sentit d'ésser oser és barbarisme. V. el que hem dit sota ésser.) Manuel Franquesa i [...]
Llibre de gran format i luxós, sovint amb fotografies o il·lustracions, que es deixa habitualment a la taula d'una sala d'estar perquè pugui ser fullejat o llegit. [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
verb ser. Per exemple:
No pot ser que no hagi vingut!
Pot ser que demà plogui.
Cal recordar que l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser vingui, cal dir Potser vindrà o Potser ve. En canvi, si es fa servir el verb poder, sí que pot aparèixer el subjuntiu, precedit sempre [...]
En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest [...]
quan es vol indicar quin color té il·luminat el semàfor, tant se sol fer servir el verb sero com el verb estar, si s'opta per introduir el color amb la preposició en, es fa servir el verb estar. Per exemple:
Atura't, que el semàfor és vermell.
Atura't, que el semàfor està vermell.
Atura't, que el [...]