Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441
|
131.
'depenent de' o 'dependent de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
|
|
132.
Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font
Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
|
|
133.
Usos de com i com a: cridar com bojos o cridar com a bojos?
Font
Fitxes de l'Optimot
En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i [...]
|
|
134.
Castell-Platja d'Aro o Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró?
Font
Fitxes de l'Optimot
Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com [...]
|
|
135.
Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria? / Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
|
|
136.
Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font
Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
|
|
137.
Majúscules i minúscules de festivitats i fets històrics / Majúscules i minúscules de períodes temporals i moviments artístics i culturals
Font
Fitxes de l'Optimot
, setge de Girona, descobriment d'Amèrica, etc.
En canvi, els períodes temporals i geològics, i els moviments artístics i culturals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
pel febrer
en dimecres
a la primavera
el paleolític superior
l'edat mitjana
l'antic règim (si fa referència a la institució [...]
|
|
138.
sol i vern (femení)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
|
|
139.
Sigles i acrònims: lexicalització
Font
Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
|
|
140.
Sigles: gènere i nombre
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
|
