porta un complement directe de persona seguit d'un altre complement, que pot ser un infinitiu introduït per la preposició a o una oració amb la conjunció que. Per exemple:
Autoritzo la meva filla a sortir d'excursió.
Autoritzo la meva filla que surti d'excursió.
[...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
La construcció el contrari és un sintagma nominal format per l'article el i el substantiu contrari, i fa referència a una cosa que s'oposa radicalment a una altra. Pot aparèixer acompanyat de tot (tot el contrari). Per exemple:
La pau és el contrari de la guerra.
Aquesta proposta és tot el [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
En català, amb el sentit 'de nou, novament' es pot fer servir l'expressió de temps formada per l'indefinit altre més el nom vegada o altres noms amb el mateix sentit, com ara cop, pic o volta, segons els parlars. En aquest cas, l'indefinit altre pot aparèixer precedit de l'article un o bé sol, en [...]