Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
121.
Plural de noms acabats en vocal tònica: 'sofans' o 'sofàs'?, 'bisturins' o 'bisturís'?
Font
Fitxes de l'Optimot
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.
També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns mots de categories no nominals quan són usats [...]
|
|
122.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / consisteix en fer o consisteix a fer?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple:
La democràcia consisteix en la participació del poble en la política.
Ara bé, quan aquests [...]
|
|
123.
maldecap o mal de cap?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
|
|
124.
Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font
Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
|
|
125.
Accentuació de formes antigues de topònims catalans / Tarraco o Tàrraco? / Barcino o Bàrcino?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
|
|
126.
Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font
Fitxes de l'Optimot
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:
La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
|
|
127.
Usos de per davant de nom / Se'ls veu molt interessats per a la casa o Se'ls veu molt interessats per la casa?
Font
Fitxes de l'Optimot
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
|
|
128.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
|
|
129.
Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
|
|
130.
Elia o Èlia?
Font
Fitxes de l'Optimot
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]
|
