Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.269
|
131.
Si vens... o Si vinguessis...? / Correlacions verbals en oracions condicionals
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.
Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es [...]
|
|
132.
'llogaret', 'llogarret' o 'llogarró'? / 'llogarenc' o 'llogarrenc'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per fer referència a una població petita, en català hi ha els noms llogaret, llogarret i llogarró.
Pel que fa a les persones naturals d'una població petita o a les coses pertanyents a una població petita, es poden fer servir els adjectius llogarenc, llogarenca o llogarrenc, llogarrenca.
[...]
|
|
133.
Repetició de dos o més adverbis acabats en -ment
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan es coordinen dos o més adverbis acabats en -ment, es poden fer servir les estructures següents:
Repetir la terminació -ment en tots els adverbis. Per exemple: Pregava humilment i devotament. Són dues valls ben diferenciades geològicament i hidràulicament.
Fer servir perífrasis com d [...]
|
|
134.
citar o esmentar?
Font
Fitxes de l'Optimot
oralment o per escrit paraules d'un autor o d'un altre text en suport del que es diu'. Per exemple: La professora citava contínuament fragments de Plató.
'Avisar algú perquè es presenti a una hora concreta en un lloc determinat'. Per exemple: Van citar els jugadors a les dotze per a l'entrenament [...]
|
|
135.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
|
|
136.
Usos de com i com a amb el verb conèixer
/ Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
|
|
137.
fulletinesc -a o fulletonesc -a?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
fulletonesc -a
Per fer referència a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellà folletín.
Per tant, cal dir És una pel·lícula fulletonesca, i no És una pel·lícula fulletinesca.
[...]
|
|
138.
a mida que o a mesura que?
Font
Fitxes de l'Optimot
por creix en tant que es va fent fosc).
Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues (arriben peces noves en tant que es venen les antigues).
En canvi, no són adequades les expressions a mida que i conforme, que de vegades s'usen amb aquest significat en contextos similars.
[...]
|
|
139.
sentir o escoltar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.
En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora.
Es [...]
|
|
140.
cita o citació?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
|
