En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
, dúplex, fax, fix, hèlix, índex; Fèlix, etc.
davantde consonant sorda: bissextil, exclusió, expandir, expectant, explosió, èxtasi, extingir, juxtaposar, mixtura, etc.
Cal evitar la pronúncia sonora en casos com ara:
sintaxi 'cs' i no 'gz'
lèxic 'cs' i no 'gz'
[...]
La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:
En vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar.
En canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple:
S'ha comportat així amb vista al seu ascens.
Cal no [...]
en català es pot substituir per una de les alternatives següents, segons el context: en actitud de, en to de, en qualitat de, com a, com, com ara, preposicions (amb, de, en, etc.), un verb, i fins i tot es pot optar per no dir res. Per exemple:
En lloc de dir...
Es pot dir...
Ho va dir en [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
activitat professional, el verb treballar duu un complement preposicional introduït habitualment per de i com a. Per exemple:
Treballa de professora de música en l'ensenyament secundari.
Va treballar com a secretari durant tota la vida.
En canvi, si es vol expressar l'àmbit o la qüestió en què s'aplica [...]
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
conjugació, com: aprenc, caic, entenc, fonc, etc.
S'escriuen amb g els mots cultes acabats en -fag, -fug i -leg: esòfag, fitòfag, febrífug, hidròfug, anàleg, cardiòleg, homòleg, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden seguir aquestes indicacions:
S'escriu c, en general, davantde c [...]
Un dels usos més habituals del condicional és introduir afirmacions o preguntes amb un to moderat i educat per minimitzar l'efecte que podria tenir sobre el receptor una ordre o petició directa. Per a accions de present o futur immediat es fa servir el condicional simple; en canvi, per a accions [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició dedavantde nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]