FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malament. Les veles d'una nau, penjar desinflades per manca de vent. La nau avançava molt lentament: tenia les veles caigudes. El vent, minvar o cessar. Un període de temps, declinar cap a la fi. Començar a caure el dia. Al caure de la tarda. Caure l'hora. Arribar, venir, com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la preposició a, fer o esdevenir-se de nou allò que indica aquell infinitiu. Això, no tornis a dir-ho, a fer-ho. Si no te'n recordes, t'ho tornaré a contar. Quant dius que val? Ja veuràs: tornem-ho a comptar. El metge tornarà a venir aquest vespre. El metge tornarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arribar a l'hora convinguda. Ha arribat l'hora de separar-se. En bona hora arribes! Va venir en mala hora: tots érem fora. L'hora de pagar. L'hora fatal, la darrera hora. arribar l'hora Arribar el moment de morir-se, el moment de la mort. Ha arribat la seva hora. Li ha arribat l'hora. hora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La pluralitat dels mons. el món sublunar La terra. La Terra considerada com el teatre de la vida humana. anar-se'n del món Morir 1 1. posar al món Donar naixença. treure del món Matar². venir al món Néixer. l'altre món [...]
En català, la locució que es fa servir per indicar que s'activa el mecanisme que fa venir l'ascensor és cridar l'ascensor. Per exemple:
He cridat l'ascensor, però triga molt, potser s'ha espatllat.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en alguna cosa Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada. treure a algú d'entre mans alguna cosa Privar-lo de continuar ocupant-se'n intervenint-hi. trobar algú amb les mans a la pasta Trobar-lo en flagrant delicte. venir a les mans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé de fer això, no està bé d'obrar així. anar bé Anar pel bon camí. venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada. En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les dents una cosa o una persona No poder-hi posar afecte, tenir-hi aversió. prendre a dents una cosa Posar tota la voluntat a la seva consecució. tenir les dents esmolades [o venir amb les dents esmolades] Estar disposat a menjar molt, a disputar-se aferrissadament. tenir les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
homogènia feta incorporant un líquid i una matèria polvoritzada. La massa del pa. Reunió considerable de persones o de coses. Van venir tots en massa. Conjunt d'un gran nombre d'individus. Adreçar-se a la massa, a les masses. Mitjans de comunicació de massa. Agrupació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del compte a causa de l'ús continuat. Pinça del cranc exòtic Uca tangeri, de carn molt apreciada. En una muntura, la major o menor capacitat d'ésser guiada amb la brida. Un cavall bla o moll de boca. Un cavall dur de boca. Boca com a òrgan de la paraula. Venir a [...]
