La perífrasi anara + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anara rompre un vidre. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure. Fer de [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
injustícia (atribut).
Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no és possible amb verbs de necessitat com caldre i valer més (Cal anar-hi, Val més que callis), però és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé. Per exemple: Ara li toca (de) triar a [...]
amb pronoms interrogatius a començament de frase: què, com, on, quan o per què seguits d'un infinitiu. En aquests sintagmes, el subjecte té una interpretació indefinida, arbitrària, pròxima a la del pronom indefinit hom. Per exemple:
Com arribar-hi en cotxe?
On menjar?
Quan anar de vacances?
Com [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
'l veu vell.
4. Finalment, també són possibles les dues preposicions en construccions d'infinitiu que expressen seqüenciació o posterioritat:
Se'n van anar entre gestos d'indignació per tornar vint minuts més tard.
Se'n van anar entre gestos d'indignació per a tornar vint minuts més tard ('...i van [...]