poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:
Ara pot fer mitja hora que són a dins.
Potser fa mitja hora que són a dins.
En canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres) o del condicional per [...]
Per indicar que es persegueix una persona, especialment amb la idea d'amenaçar-la o atacar-la, no és acceptable fer servir l'expressió (anar) a per. Per exemple, es pot dir:
Ja pots vigilar perquè van darrere teu. (i no van a per tu)
Llavors ja era tard, ens trepitjaven els talons. (i no [...]
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen aanara buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida. No impedir (l'acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa'l dir: ningú no se'l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No [...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]