Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:
Van assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.
L'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa [...]
En català, algunes expressions que signifiquen 'd'aquí a un període de temps breu' poden ser, entre altres, aviat, properament, sense trigar gaire, a tot tardar, com a molt tard, al més tard, segons el context. Per exemple:
Confiem que aviat publicaran el segon volum del llibre.
M'hauries d [...]
El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:
Si voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.
Tothom ha participat en l'organització de l'acte.
[...]
Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:
Els ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.
A l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu [...]
El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:
Tornaré aviat, a tot estirar a les tres.
Et vull aquí a les nou, no més tard.
[...]
L'expressió castellana dejar que desear, que es fa servir per indicar que alguna cosa no té les qualitats requerides, equival en català a deixar a desitjar. Es pot intensificar amb els quantificadors bastant, força, molt, etc., després del verb deixar. Per exemple:
Aquest treball deixa molt a [...]