que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:
L'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.
El presentador es referia al temps que no hi havia televisió.
[...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat quede vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús de la [...]