Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.060
|
121.
Ús de la preposició de amb altres / altres, uns altres o d'altres?; entre altres o entre d'altres?
Font
Fitxes de l'Optimot
arracades, te n'ensenyaré unes altres / d'altres.
D'altra banda, en posició de complement d'una preposició, tant hi pot aparèixer uns altres com altres. A més, la construcció d'altres també és possible amb preposicions com amb, entre, cap a o contra. Per exemple:
No es plany d'aquests errors sinó d'uns [...]
|
|
122.
Majúscules i minúscules de noms de parcs i jardins
Font
Fitxes de l'Optimot
En les denominacions de parcs i jardins se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb [...]
|
|
123.
Les oracions de relatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat [...]
|
|
124.
lliurable i entregable
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
|
|
125.
depressa o de pressa?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
|
|
126.
pluriennal / plurianual / biennal / bianual
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en -anual volen dir 'que té lloc x vegades l'any', mentre que els acabats en -ennal volen dir 'que dura x anys' o 'que té lloc cada x anys'.
Al diccionari normatiu trobem, per exemple, plurianual i pluriennal, i bianual i biennal, amb els significats següents [...]
|
|
127.
Gentilici d'Algèria: 'algerià', 'algeriana' / Gentilici d'Alger: 'algerí', 'algerina'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital.
El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.
[...]
|
|
128.
El sufix -menta
Font
Fitxes de l'Optimot
El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
|
|
129.
'probable' o 'provable'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius probable i provable tenen significats diferents.
L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple:
És probable que doni alguna excusa.
Com que era probable que plogués [...]
|
|
130.
El relatiu possessiu / Com es diu cuyo en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple:
L'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any [...]
|
