FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari. a parer de Segons el [...]
com cal, es de buena ley. Anar vestit com cal, ir vestido en debida forma. 9 més del que cal más de lo debido. 10 nocal dir res més no hay más que decir. 11 nocal dir que... ni que decir tiene que..., huelga decir que..., obvio es decir que...12 no caldre sinó (o només caldre)... no haber más [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una d'entre diferents persones o coses, sigui la que sigui, no importa quina. Pots venir qualsevol dia: sempre som a casa. Tracem un triangle qualsevol: nocal que sigui rectangle. Qualsevol podia témer que passaria això. i qualssevol En una enumeració, i tots altres. No escollit, d [...]
no són adequats en contextos en què no signifiquen 'que es pot lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple, no tenen el sentit 'que cal entregar' o 'que cal lliurar', com seria el cas de la frase Els treballs eren lliurables abans de les dues, ja fem tard.
Finalment, cal recordar que no s'ha d [...]
L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.
El plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).
La forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop. Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. Nocal que t'ajupis a collir-lo. Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el [...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contemplar, considerar, amb admiració. Admirar la bellesa d'una dona. Sentir admiració (per algú o alguna cosa). Cal admirar els grans homes. Tots admiràvem el seu talent extraordinari. Alguna cosa, produir admiració, sorpresa (a algú). La seva bellesa admirava a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]