En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
El verb dir es pot fer servir, com a transitiu, per indicar que un document o una superfície té escrit un text. Per exemple:
El cartell diu que demà comença la preinscripció.
La guia de viatges diu que aquest monument és molt interessant.
El verb dir també es pot construir de manera impersonal i [...]
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:
No veu bé l'escenari des d [...]
, vinguda
També presenten formes velaritzades verbs com moldre, entendre, fondre, prendre, pondre i respondre, exceptuant el participi, que és irregular (molt, entès, fos, pres, post, respost).
Altres verbs amb formes velaritzades són els següents:
El verb escriure i els seus
derivats tenen [...]
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià, maragallian [...]
.
Aquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.
En canvi, aquesta e no es troba en els [...]
Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]