plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
bisos El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.
Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]